Serra fronterera prepirinenca que s'estén entre les comarques de l’Alt Empordà i el Vallespir, continuació de la serra de l’Albera a través del coll del Pertús.
 
L’Alta Garrotxa n’és l’extrem occidental, amb una orografia plena de valls profundes, abruptes cingleres i una espessa coberta forestal dominada per alzinars i rouredes que conserven una important riquesa biològica. Hi
destaca el Bassegoda (1.375 m) amb boscos de faigs, roures i castanyers. A continuació, abraçant la conca de la Muga, amb espectaculars penya-segats de conglomerats vermells i el pantà de Boadella, s’estén el massís de les Salines amb el Roc de Frausa com a pic més alt (1.421 m). Hi predominen boscos de roures, suredes i landes de bruguerola, algunes d’elles molt ben conservades.
 
Aquestes muntanyes frondoses, plenes de gorgues, fonts i arbres monumentals, contrasten amb el paisatge més sec de la Garriga d’Empordà, amb extensions de garric i construccions de pedra seca, testimoni del conreu de vinyes i oliveres. És en aquesta zona baixa del massís on trobem els estanyols del Mas Margall, que, fruit de la restauració d’una antiga gravera del riu Manol, proporcionen un hàbitat lacustre de gran diversitat i interès natural.





Tot l'any
Voltor comú · Gyps fulvus
Trencalòs · Gypaetus barbatus
Astor · Accipiter gentilis
Àliga daurada · Aquila chrysaetos
Falcó pelegrí · Falco peregrinus
Duc · Bubo bubo
Picot negre · Dryocopus martius
Roquerol · Ptyonoprogne rupestris
Merla d'aigua · Cinclus cinclus
Reietó · Regulus regulus
Mallerenga d'aigua · Poecile palustris
Gralla de bec vermell · Pyrrhocorax pyrrhocorax
Pinsà borroner · Pyrrhula pyrrhula

Estiu
Aligot vesper · Pernis apivorus
Àliga marcenca · Circaetus gallicus
Àliga calçada · Aquila pennata
Falcó mostatxut · Falco subbuteo
Ballester · Apus melba
Tallarol de garriga · Sylvia cantillans





Hivern
Becada · Scolopax rusticola
Cercavores · Prunella collaris