A l’Empordà, un total de set espècies han desaparegut com a nidificants en les darreres dècades: el xarrasclet Anas querquedula, l’ànec cullerot Anas clypeata, la xixella Columba oenas, el còlit negre Oenanthe leucura, la mallerenga de bigotis Panurus biarmicus, la trenca Lanius minor i el repicatalaons Emberiza schoeniclus.

Aquesta secció aplega les espècies que podrien passar a ampliar la llista de nidificants extingits si la seva tendència poblacional no s'inverteix. Es tracta de nidificants de presència escassa o molt escassa, afectats any rere any per les mateixes causes de regressió.
Algunes d'aquestes causes són comuns a diverses espècies: la sequera, els problemes derivats de la gestió de l’aigua, la reducció d'hàbitats adequats, la pastura intensiva, els canvis en els usos agrícoles i la depredació, un factor aquest darrer que s'ha agreujat molt especialment amb l'expansió d'espècies al·lòctones.

Les espècies llistades en aquest apartat no són, tanmateix, les úniques amenaçades. N'hi ha que mantenen poblacions molt reduïdes però encara estables, com és el cas de l’ànec griset Anas strepera, el cabussó emplomallat Podiceps cristatus, el corb marí emplomalat Phalacrocorax aristotelis, el martinet ros Ardeola ralloides, l’agró roig Ardea purpurea, l’aligot vesper Pernis apivorus, l’arpella vulgar Circus aeroginosus, l’àliga daurada Aquila chrysaetos, l’àliga calçada Aquila pennata, l’àliga cuabarrada Aquila fasciata i el falcó mostatxut Falco subbuteo.

Altres espècies conserven poblacions regulars o fins i tot amb tendència a l'alça, com són el milà negre Milvus migrans, el siboc Caprimulgus ruficollis, el gaig blau Coracias garrulus, el picot negre Dryocopus martius, el reietó Regulus regulus, l’escorxador Lanius collurio, el durbec Coccothraustes coccothraustes i la verderola Emberiza citrinella. En altres casos l'estatus de l'espècie no és prou conegut, com ara el del rasclet Porzana pusilla.

Per tal d'afavorir la recuperació d'aquestes poblacions cal un seguiment constant que pari especial atenció als factors d'amenaça. Alhora
, cal considerar en tot moment que les mesures que es puguin prendre en benefici d'una espècie no en perjudiquin d’altres.





Botaurus stellaris · Bitó comú · Eurasian Bittern

Europa Estimada en 20.000-44.000 parelles. BirdLife International/EBCC 2000
Catalunya Únicament nidifica a l’Empordà.
Empordà D'1 a 5 mascles territorials. CAE, 2006-2009
Requeriments Zones de canyissar extens i elevat, sense destorbs durant l’època de reproducció i amb bones poblacions de peixos.
Amenaces Sequera, molèsties en l'hàbitat, depredació de nius.



Ixobrychus minutus · Martinet menut · Little Bittern

Europa Estimada en 37.000-110.000 parelles, la meitat de les quals es concentren entre Rússia i Romania. BirdLife International/EBCC 2000
Catalunya Estimada en unes 1.000 parelles. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002
Empordà Mínim 5 parelles. Manca seguiment, especialment als trams baixos de la Muga, el Fluvià i el Ter. CAE, 2009
Requeriments Herbassars humits amb cobertura prou densa on poder alimentar-se i canyissars on nidificar.
Amenaces Pèrdua d’hàbitat i disminució de preses. Depredació i elevada mortalitat, tant adulta com juvenil. Col·lisions amb tanques i atropellaments.
Evolució
del nombre de parelles nidificants al Parc Natural
dels Aiguamolls
de l’Empordà
Font: Estació Ornitològica del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà


Circus pygargus · Esparver  cendrós · Montagu’s Harrier

Europa Estimada en 30.000-46.00 parelles. BirdLife International/EBCC 2000
Catalunya 70 parelles el 2002. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002
Empordà De 0 a 11 parelles. Ramon Fortià, com. pers., 2009
Requeriments Zones de garriga densa i cereal de secà.
Amenaces Pèrdua d’hàbitat, transformació de secans a zones de regadiu. Sega del cereal en plena època de nidificació, amb esclafament de nius i polls. Depredació de nius.
Evolució
del nombre de parelles nidificants al conjunt de
l’Alt i Baix Empordà
Font: CAE


Porphyrio porphyrio · Polla blava · Purple Swamphen

Europa Estimada en 3.800-5.500 parelles. BirdLife International/EBCC 2000
Catalunya No inferior a 533 parelles el 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002
Empordà 14 parelles. CAE, 2009
Requeriments Prats inundats de manera permanent, sense variacions extremes, amb vegetació emergida per a l'alimentació i presència de balca o canyís per nidificar.
Amenaces Sequera i reducció de l’hàbitat apropiat per a la nidificació. Depredació de nius, polls i adults.
Evolució
del nombre de parelles nidificants al Parc Natural
dels Aiguamolls
de l’Empordà
Font: Estació Ornitològica del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà


Charadrius alexandrinus · Corriol camanegre · Kentish Plover

Europa Estimada en 22.000-35.000 parelles. Wetlands International, 2002
Catalunya Estimada en 1.650-1.850 parelles. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002
Empordà 25 parelles. Martí i Ollé, com. pers., 2009
Requeriments Platges àmplies i tranquil·les, zones de dunes i salicorniars esclarissats.
Amenaces Massiva freqüentació humana dels territoris de cria, sobretot a l’estiu. Molèsties constants a adults i polls, aixafament de nius, atropellaments, depredació per part de gavians, garses, guilles, gats i gossos.
Evolució
del nombre de parelles nidificants al Parc Natural
dels Aiguamolls
de l’Empordà
Font: Estació Ornitològica del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà


Vanellus vanellus · Fredeluga · Northern Lapwing

Europa Estimada en 2.800.000-4.000.000 individus. Wetlands International, 2002
Catalunya Població amb efectius regulars només a l'Empordà. (1) Nidifica de forma molt escassa i irregular en algunes  zones humides de la Plana de Lleida. (2)

1. Martí i Ollé, com. pers.
2.
Els ocells de la Plana de Lleida, 2005

Empordà De 0 a 6 parelles. Martí i Ollé, com. pers., 2009
Requeriments Prats i conreus humits amb vegetació esclarissada, pròxims a estanys i arrossars on poder alimentar-se i amb vegetació densa que serveixi de refugi als polls quan deixen el niu.
Amenaces Sequera i hàbitat apropiat per a la nidificació escàs i inestable. Depredació de nius i polls.
Evolució
del nombre de parelles nidificants al conjunt de
l’Alt i Baix Empordà
Font: CAE


Calandrella brachydactyla · Terrerola vulgar · Great Short-toed Lark

Europa Estimada en 5.000.000-9.700.000 parelles. BirdLife International/EBCC 2000
Catalunya Estimada en 16.000-22.000 parelles entre 1994 i 1995. (1)
Estimada en 680-1.080 parelles el 2004.
(2)
Estimada en menys de 100-150 mascles a la plana de Lleida el 2007.
(3)
Manquen dades a les comarques de Tarragona.
1. Estrada et al.
2. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002
3. Martorell, Bota
i Giralt
Empordà 55 mascles. Ollé, com. pers., 2009
Requeriments Zones de conreu de secà amb guarets.
Amenaces Pèrdua d’hàbitat per intensificació dels conreus. Destrucció i pastura intensiva dels guarets.


Locustella luscinioides · Boscaler comú · Savi’s Warbler

Europa Estimada en 150.000-380.000 parelles. BirdLife International/EBCC 2000
Catalunya Estimada en 400-800 parelles en un cens realitzat el 1995. Les xifres actuals podrien ser molt menors d'acord amb les tendències negatives detectades. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002
Empordà De 2 a 6 mascles. CAE, 2006-2009
Requeriments Extenses àrees de canyissar inundat.
Amenaces Segues o cremes de canyissars i variacions interanuals dels nivells d’aigua.


Acrocephalus melanopogon · Boscarla mostatxuda ·

Moustached Warbler

Europa Estimada en 80.000-570.000 parelles. BirdLife International/EBCC 2000
Catalunya De 100 a 140 parelles. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002
Empordà Unes 15 parelles. CAE, 2006-2009
Requeriments Extenses àrees de canyissar inundat.
Amenaces Segues o cremes de canyissars i variacions interanuals dels nivells d’aigua.