Teresa Montràs (Roses, 1977)


 Biòloga de formació i màster en biologia experimental per la Universitat de Barcelona amb un estudi sobre fenologia i utilització de l’hàbitat pels limícols migradors als Aiguamolls de l’Empordà. Descobreix la varietat avifaunística de l'Empordà, tan pròxima com fascinant, pels volts de l'any 1996. Ha fet recerca i seguiment ornitològic en diferents espais de Catalunya i ha col·laborat activament durant molts anys en els censos d’aus aquàtiques al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Ha treballat com a inspectora de platges per a l’Agència Catalana de l’Aigua i en el seguiment de diverses espècies nidificants al nord de Gal·les per a l'RSPB. D'entre els països que ha conegut, l'Índia li ha proporcionat els records més perdurables.



Àlex Ollé (Terrassa, 1977)


La seva inclinació ornitològica es desperta el 1992, a l'entorn de la serra de Sant Llorenç del Munt, on s'inicia en el seguiment d'ocells rupícoles. L'interès per la diversitat dels ambients palustres el fa emigrar de Terrassa cap a l'Empordà, on actualment treballa com a tècnic del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter. Ornitòleg actiu a la doble comarca empordanesa, ha fet seguiment de les poblacions de terrerola vulgar i corriol camanegre, però no desaprofita l'ocasió d'explorar, per damunt de la cota zero, els sectors muntanyencs de l'Albera i les Salines. En un afany constant d'ampliar l'experiència de camp, ha viatjat d'Egipte a les Illes Açores, del Senegal a Tailàndia, del Marroc a Polònia i arreu dels països centreeuropeus. Un cas vocacional.



Albert Roca (Barcelona, 1971)


Ornitòleg aficionat des de 1984. Immune a la febre del "bimbo" des de la mateixa època, si bé amb algun moment de debilitat pels confins del Negev. No es va inclinar per la Biologia a causa d'una aversió congènita a les fórmules matemàtiques. Després d'un triple naufragi en altres disciplines universitàries, es va declarar objector de l'avorriment i va començar a escriure. Avui no canviaria la seva amistat amb les paraules per una bona relació amb les xifres. Admet que no hauria estat mala idea afegir uns binocles a l'equipatge abans d'emprendre la ruta ferroviària entre Pequín i Moscou. Pel mateix tipus de descuit va acabar observant Pagophila eburnea a ull nu en la solitud de les Illes Svalbard. Autor de diverses obres de narrativa i del llibre commemoratiu 25 anys de protecció als Aiguamolls de l'Empordà. Anellador i membre fundador de la Societat Catalana d'Anellament. Culpable del disseny i construcció web a Frontera.



Marc Bertran (Figueres, 1979)


Va descobrir què era un ocell mentre circulava amb bicicleta amunt i avall per la serra de Collserola, ara fa uns 18 anys. Aleshores va canviar les dues rodes pels prismàtics, fins arribar als Aiguamolls de l’Empordà. Incansable caminador per la serra de l’Albera, aprofita qualsevol moment per cercar-hi ocells i seguir en primera línia l'apassionant cicle de la migració. Ha visitat diverses vegades Polònia, Escòcia, Suïssa, França i Itàlia en viatges d'exploració faunística. Ha col-laborat en diversos censos d'aus a l'Empordà, ha fet seguiment de la població nidificant de duc a la serra de l’Albera i és membre del Comitè Avifaunístic Empordanès. Mira més cap al cel que no pas per on camina.



Albert Campsolinas (Cantallops, 1973)


Indígena de l’Albera, s’autodefineix com un ornitòleg "de rodalies", per la qual cosa mai ha fet més d’uns pocs quilòmetres per anar a veure una espècie en concret. Per aquest mateix fet, tampoc ha observat encara espècies que li són molt properes geogràficament. L’única llista que fa és la de la compra. Nascut, criat, i resident a pagès, viu el contacte amb la natura i els ocells com una cosa absolutament quotidiana des de sempre. Es mou bàsicament per l’Albera, des d’on col·labora en diferents programes de seguiment de les poblacions d’ocells.



Enric Capalleras (Figueres, 1980)


Nascut segons les cròniques de l'època a la formosa vila de Figueres el primer any de la gloriosa dècada dels 80, d'entre els molts vicis i poques virtuts d'infància en destaca especialment la capacitat de passar hores observant el no-res, element clau aquest per explicar la posterior afició a l'ornitologia i a la "bitxeria" en general. Amb el temps es convertí en un volgut ornitòleg-de-tarda, en veure's massa sovint amb les capacitats minvades de bon matí. (Quines postes de sol! Com deuen ser les sortides?) Dins del seu currículum en destaca una frase: "L'empordà és la millor terra del món, quan n'estàs ben lluny." Aquest fet l'ha empès a marxar tot el que ha pogut ben enllà. Per desgràcia, la manca de doblers i diverses ordres d'extradició l'han acabat fent tornar contínuament. Si el veieu, no li doneu menjar: mossega.



Gerard Dalmau (Girona, 1988)


Jove ornitòleg en continu moviment. Malalt dels ocells, aficionat a la natura i enamorat de l'Empordà, on fa escapades sempre que pot, per tal de fer-se passar el "mono". Si un cap de setmana no surt a mirar ocells, deu ser perquè assisteix a alguna competició de natació amb els nens que entrena. Va iniciar-se en el món de l'ornitologia de ben petit, de la mà del seu pare, però no va ser fins l'any 2005 que realment es va enganxar a aquesta febre, i ja no l'ha pogut deixar. És a punt de completar un Grau superior en gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics, a Santa Coloma de Farners, i espera trobar ben aviat una feina que li proporcioni calers per viatjar a altres països per observar ocells.



Miguel Ángel Fuentes (Granada, 1984)


Naturalista apassionat. De ben petit i fins avui, mai no ha parat de perseguir qualsevol ''bitxo'' vivent amb l'afany d'identificar-lo. Ha dedicat gran part de la seva vida al dibuix i la pintura, i a endrapar llibres i guies de fauna, però li ha quedat temps per exercir les professions de biòleg i anellador, tot participant en projectes molt diversos al llarg dels últims anys. La "malaltia dels ocells" i el gran salt cap a l'ornitologia, els va experimentar al voltant de l'any 2001, gràcies a la pràctica de l'anellament científic i al magnífic grup d'ornitòlegs de Salt, poble al qual va arribar a l'edat de cinc anys i on ha crescut. No pot negar una predilecció pels ocells d'entre els seus interessos per la fauna i la flora, però també pot disfrutar com un boig amb l'estudi d'amfibis, rèptils, peixos, mamífers, papallones, libèl·lules o plantes, cosa que han hagut de patir els seus amics i família. Per sort, no té diners per viatjar: altrament desapareixeria del mapa i ningú no el tornaria a veure!



Jorge Garcia (L'Hospitalet de Llobregat, 1982)


Format professionalment com a torner i fresador, va descobrir la seva passió per l'ornitologia l'any 2000, quan el seu germà li va regalar uns binocles, que li proporcionarien un punt de vista del tot nou i el farien canviar de rumb. Després de cinc anys observant ocells al Delta del Llobregat, el 2005 va començar a col·laborar com a voluntari els caps de setmana i els dies festius al Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls. Fart de la vida urbana, el 2007 es va traslladar permanentment a l'Empordà. Actualment treballa al Centre com a rehabilitador i no ho canviaria per res del món.



Jordi Martí (Barcelona, 1963)


Naturalista d'ampli espectre i inspirador de l'antic espai web Ornitho-Empordà, del qual Frontera recull un valuós testimoni. Va començar a observar ocells enllà per l'any 1980 a les maresmes del Baix Ter. Va ser responsable de l'Estació Ornitològica del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà des de 1996 fins a 2009. És membre del Comité de Rarezas de la Sociedad Española de Ornitología des de 2006. Gran aficionat a les aus aquàtiques, i molt especialment als limícols, intenta viatjar sempre que pot per conèixer noves espècies. Amb aquest motiu ha visitat França, Polònia, Alemanya, Noruega, Islàndia, Finlàndia, Portugal, la Xina i els Estats Units, a més de diverses localitats de la geografia ibèrica. Galícia i les illes Açores són destinacions recurrents en el seu calendari. Actualment treballa com a tècnic en monitoratge d'avifauna per al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.



Berto Minobis (Figueres, 1972)


Empordanès de cor i de viva veu, va treballar com a educador ambiental al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà de 1993 a 1999, i avui continua vinculat professionalment a aquest espai com a cap del Centre de Recuperació de Fauna. La seva passió per sortir a caçar bolets fan d'ell un guia d'excepció als sectors muntanyencs de l'Empordà, que també recorre amb ull atent a qualsevol rastre de mamífer. Tot cercant els grans d'aquesta classe, com ara el llop i l'ós, ha visitat Finlàndia, Pòlonia i molts racons de la Península Ibèrica. També ha viatjat a Islàndia i el Senegal. Avesat a tractar de prop amb els rapinyaires ferits que arriben al Centre, tampoc no surt sense uns binocles per observar-los des de lluny.



Julio Pérez (Barcelona, 1971)


Atret per la natura des de petit, fascinat pels mítics documentals de Félix Rodríguez de la Fuente, no va ser fins al 1993 que van caure a les seves mans un vells prismàtics, d'aquells que, misteriosament, se solen trobar a moltes cases sense que se sàpiga ben bé per què. Ell els necessitava per anar a veure un niu de xoriguer amb pollets, en un edifici del seu barri: la Verneda. L’any 2000, seduït pel misteri irresistible que envoltava el picot garser petit, i amb l'ajut de José Luis Romero, es va embrancar en un incansable estudi sobre els picots a Catalunya i en altres indrets del món, recollit avui en imatges al web PicidPics. La seva relació amb l’Empordà és deguda a Xavier Gámez, que el va ensenyar a sentir una veritable devoció pels ocells d’aquest territori, i molt especialment al Baix Ter.



Martí Rodríguez (Vic, 1988)


Tot i ser propietari d'uns prismàtics des de 1998, l'afició a l'ornitologia se li dispara a partir d'una primera visita als Aiguamolls de l'Empordà el gener de 2000. Es va fer addicte a aquest espai natural des d'aleshores, i al Delta de l'Ebre més tard. Tots dos llocs han estat els seus principals àmbits d'aprenentatge. Alhora, es declara obsessionat per l'ornitologia local d'interior: la seva principal dèria és esbrinar l'estatus i la fenologia de totes les espècies a Osona, un interès que es tradueix en projectes com ara el web Els ocells d'Osona. Fins i tot de viatge a Finlàndia té present allò que aprèn a l'hora de localitzar cada espècie per tal d'aplicar-ne els resultats al seguiment que duu a terme a la seva comarca natal. Mentrestant, i gairebé sense adonar-se'n, ha començat a dedicar-se a la il·lustració naturalista de manera professional. Entre els seus treballs destaca la il·lustració del proper Atles dels Ocells de Catalunya a l'Hivern 2006-2009. Estudiant de biologia la resta del temps.



Fran Trabalon (Barcelona, 1972)


De nen seguia la sèrie El Hombre y la Tierra. Amb 15 anys va quedar impressionat quan veure el seu primer durbec al costat de casa, a Cànoves (Montseny), amb els populars prismàtics soviètics de l’època. Als 17 anys va fer el seu primer viatge, en autobús, cap a Bèlgica i Holanda, atret per les oques i l’Atlàntic. Amb el temps va anar visitant més i més països dels cinc continents, cercant ocells en la cada vegada més rara natura verge (i, malauradament, també en algunes depuradores i abocadors). Més enllà de l’observació, li interessa la dimensió humana del coneixement, en la línia d'allò que va dir Epicur: “Coneix la natura; només si la coneixes seràs feliç”. Després de formar-se com a tècnic forestal, es va instal·lar a Olot per treballar al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el 1993. És en aquesta comarca on ha realitzat la majoria d’estudis i seguiments de camp, especialment amb rapinyaires. Una de les coses que més li agraden és guiar la gent a observar ocells. Amb el temps s’ha anat convertint en un amant de la solitud i el silenci de moltes zones de la Garrotxa, però també gaudeix de les concentracions d’aus de l’Empordà, i li plau de poder aportar a aquest espai web les seves observacions.



Joan Ventura (Brunyola, 1979)


Tot i que l’interès per la fauna li ve de petit, comença a aficionar-se seriosament a l'ornitologia cap a l’any 1996. D'ençà que va participar en uns campaments de natura organitzats per l’IAEDEN, no ha deixat d'explorar la diversitat avifaunística empordanesa, en especial a l'entorn Aiguamolls de l'Empordà, on ha participat en diveros projectes de cens i seguiment. És anellador i soci de diverses associacions ornitològiques i ecologistes, amb les quals col·labora sovint en l'organització de jornades i sortides d'observació d'ocells. Actualment treballa al cos d'Agents Rurals a la comarca de l’Alt Empordà.



Al llarg dels últims anys, han estat moltes les persones que han compartit les seves observacions a través del noticiari ornitològic, facilitant així una difusió immediata de les citacions més interessants. A totes elles agraïm també molt especialment la seva col·laboració:
Benjamin Allegrini
Toni Alonso
Carlos Álvarez
Pep Arcos
José Ardaiz
Carles Barriocanal
Raúl Bastida
Agnès Batlle
Maguy Belia
Xavier Birot
Joan Budó
Albert Burgas
Dani Burgas
Vony Burlet

Manuel Caamaño
Pau Calero
Albert Cama
Gerard Carrión
Jaume Castellà
Sergi Castillo
Antonio Ceballos
Jordi Cerdeira
Stephen Cristopher
Pedro Curionisy
Josep M. Dacosta
Francesc Dalmau
Josep Espigulé
Ramon Faura

Antony Faure
Ponç Feliu
Joan Ferrer
Laura Font
Ramon Fortià
Xavier Gámez
Jorge García
Eduard Garriga
Marcel Gil
Carles Ginès
Quim Gubau
Ricard Gutiérrez
Mireia Jiménez
María J. Larios

 

Carmelo López
Jordi López
Toni Mampel
Eduard Marquès
Hubert Mas
Sylvain Maury
Stephen Menzie
Jordi Miquel
Elvira Morilla
Enric Planas
Marc Puig
Montse Raurell
Jean G. Robillard
Daniel Roca

 Josep Rost
Miguel Rouco
Joan Sabaté
Juan Sagardía
Luis J. Salaverri
Sergi Sales
Joan R. Sanz
Barbara Schmitt
Pere Serrano
Joan C. Tocabens
Joan M. Vitoria