|
|
|
Marc Bertran (Figueres, 1979)
Va descobrir què era un ocell mentre circulava amb bicicleta amunt i avall per la serra de Collserola, ara fa uns 18 anys. Aleshores va canviar les dues rodes pels prismàtics, fins arribar als Aiguamolls de l’Empordà. Incansable caminador per la serra de l’Albera, aprofita qualsevol moment per cercar-hi ocells i seguir en primera línia l'apassionant cicle de la migració. Ha visitat diverses vegades Polònia, Escòcia, Suïssa, França i Itàlia en viatges d'exploració faunística. Ha col-laborat en diversos censos d'aus a l'Empordà, ha fet seguiment de la població nidificant de duc a la serra de l’Albera i és membre del Comitè Avifaunístic Empordanès. Mira més cap al cel que no pas per on camina. |
|
|
Albert Burgas (Torroella de Montgrí, 1978)
Biòleg de professió, centrat principalment en els camps de l'ornitologia i la mastozoologia. Hi ha qui diu que té debilitat per tots els vertebrats voladors, des dels pardals fins a les ratapinyades, però els que el coneixen bé saben que no en té prou amb això, i que també gaudeix moltíssim amb gripaus, peixos, serps, talpons, llúdrigues o lleopards. El virus de la dèria pels animals el va afectar ja de molt petit i sense remei. No es recorda amb exactitud el moment en què va contraure aquesta malaltia, però se sap que ja als 8 anys anava renegant noms científics d'ocells empordanesos i mamífers africans. Per sort, amb els anys ho ha anat reconduint amb resultats més útils, això sí, després de passar una llarga temporada exiliat a Galícia, aparentment seguint la crida de les arribades d'ocells de l'altra banda de l'oceà, però segur que també hi havia altres motius... I és que l'Albert té un altre gran vici, que és viatjar i conèixer els ecosistemes, paisatges i faunes d'arreu del món. És per això que mai ningú sap on para, perquè tant pot ser que estigui pel salvatge Empordà com en plena selva del sud-est asiàtic, perseguint bulbuls i pites acolorides. Sembla ser que fa poc ha tornar sa i estalvi d'una llarga temporada per les selves de Costa Rica, on estava estudiant l'ecologia dels jaguars i els pumes... Ja haurà tornat a marxar?
|
|
|
Manuel Caamaño (Barcelona, 1953)
Barceloní de naixement i empordanès de cor. Es passeja pels Aiguamolls des de l'inici del Parc. Quan no pot "pujar" a veure ocells, es fa passar la síndrome d'abstinència al Delta del Llobregat o voltant per Barcelona en bici. Aficionat sempre disposat a aprendre, li agrada tant veure pardals com la més gran de les rareses. Té l'addicció hivernal de llegir anelles de cigonya i de gavians, la qual cosa el porta a passar uns quants caps de setmana a l'any als abocadors, detall que, com poca gent entén, intenta guardar en secret.
|
|
|
Pau Calero (Figueres, 1975)
La seva afició per la natura comença de ben jovenet, com va ser el cas de molts nens empordanesos que van participar als campaments d’estiu dels Aiguamolls. Als dotze anys corria sol amb la guia Peterson sota el braç i uns binocles penjats al coll, mirant d’identificar ocells sense gaire fortuna. Després d’aquesta fase juvenil va estudiar Turisme a Girona, un parèntesi d'època nupcial en què es va interessar més per altres aus. Ja amb plomatge adult, va posar en marxa el projecte SK Kayak i va reprendre l'interès pels ocells mentre palejava pels mars d'ací i d'allà. Viatger incansable, ha desenvolupat el gust per la ruta ornitològica i es troba sempre a punt per fer quilòmetres quan es detecta una espècie que encara no ha observat. Apassionat de les aus i entusiasta vividor de la vida, que esprem segon a segon. |
|
|
Albert Campsolinas (Cantallops, 1973)
Indígena de l’Albera, s’autodefineix com un ornitòleg "de rodalies", per la qual cosa mai ha fet més d’uns pocs quilòmetres per anar a veure una espècie en concret. Per aquest mateix fet, tampoc ha observat encara espècies que li són molt properes geogràficament. L’única llista que fa és la de la compra. Nascut, criat, i resident a pagès, viu el contacte amb la natura i els ocells com una cosa absolutament quotidiana des de sempre. Es mou bàsicament per l’Albera, des d’on col·labora en diferents programes de seguiment de les poblacions d’ocells.
|
|
|
Enric Capalleras (Figueres, 1980)
Nascut segons les cròniques de l'època a la formosa vila de Figueres el primer any de la gloriosa dècada dels 80, d'entre els molts vicis i poques virtuts d'infància en destaca especialment la capacitat de passar hores observant el no-res, element clau aquest per explicar la posterior afició a l'ornitologia i a la "bitxeria" en general. Amb el temps es convertí en un volgut ornitòleg-de-tarda, en veure's massa sovint amb les capacitats minvades de bon matí. (Quines postes de sol! Com deuen ser les sortides?) Dins del seu currículum en destaca una frase: "L'empordà és la millor terra del món, quan n'estàs ben lluny." Aquest fet l'ha empès a marxar tot el que ha pogut ben enllà. Per desgràcia, la manca de doblers i diverses ordres d'extradició l'han acabat fent tornar contínuament. Si el veieu, no li doneu menjar: mossega. |
|
|
Mario Cobler (Barcelona, 1997)
Tot i que encara és molt jove, ja fa alguns anys que és aficionat a l'observació de natura. És ornitòleg per afició i fotògraf de natura per devoció, i, com a conseqüència, ha esdevingut alhora sherpa: sempre carregat amb el seu equip. Va començar als set anys per influència del seu pare i amb el suport de tota la família. De la fotografía de natura, el que més li agrada són els ocells. No perd la paciència si cal estar-se hores observant-los per tal de conèixer una mica millor el seu comportament i poder fotografiar-los integrats en l'entorn, sense produir-los cap molèstia. Entén la fotografia com una eina al servei de la conservació del medi i dels seus pobladors. Ha recorregut gairebé tots el Parcs Naturals i Nacionals a la recerca de bones fotografies.
|
|
|
Gerard Dalmau (Girona, 1988)
Jove ornitòleg en continu moviment. Malalt dels ocells, aficionat a la natura i enamorat de l'Empordà, on fa escapades sempre que pot, per tal de fer-se passar el "mono". Si un cap de setmana no surt a mirar ocells, deu ser perquè assisteix a alguna competició de natació amb els nens que entrena. Va iniciar-se en el món de l'ornitologia de ben petit, de la mà del seu pare, però no va ser fins l'any 2005 que realment es va enganxar a aquesta febre, i ja no l'ha pogut deixar. És a punt de completar un Grau superior en gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics, a Santa Coloma de Farners, i espera trobar ben aviat una feina que li proporcioni calers per viatjar a altres països per observar ocells. |
|
|
Miguel Ángel Fuentes (Granada, 1984)
Naturalista apassionat. De ben petit i fins avui, mai no ha parat de perseguir qualsevol ''bitxo'' vivent amb l'afany d'identificar-lo. Ha dedicat gran part de la seva vida al dibuix i la pintura, i a endrapar llibres i guies de fauna, però li ha quedat temps per exercir les professions de biòleg i anellador, tot participant en projectes molt diversos al llarg dels últims anys. La "malaltia dels ocells" i el gran salt cap a l'ornitologia, els va experimentar al voltant de l'any 2001, gràcies a la pràctica de l'anellament científic i al magnífic grup d'ornitòlegs de Salt, poble al qual va arribar a l'edat de cinc anys i on ha crescut. No pot negar una predilecció pels ocells d'entre els seus interessos per la fauna i la flora, però també pot disfrutar com un boig amb l'estudi d'amfibis, rèptils, peixos, mamífers, papallones, libèl·lules o plantes, cosa que han hagut de patir els seus amics i família. Per sort, no té diners per viatjar: altrament desapareixeria del mapa i ningú no el tornaria a veure! |
|
|
Jorge Garcia (L'Hospitalet de Llobregat, 1982)
Format professionalment com a torner i fresador, va descobrir la seva passió per l'ornitologia l'any 2000, quan el seu germà li va regalar uns binocles, que li proporcionarien un punt de vista del tot nou i el farien canviar de rumb. Després de cinc anys observant ocells al Delta del Llobregat, el 2005 va començar a col·laborar com a voluntari els caps de setmana i els dies festius al Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls. Fart de la vida urbana, el 2007 es va traslladar permanentment a l'Empordà. Actualment treballa al Centre com a rehabilitador i no ho canviaria per res del món.
|
|
|
Jordi Martí (Barcelona, 1963)
Naturalista d'ampli espectre i inspirador de l'antic espai web Ornitho-Empordà, del qual Frontera recull un valuós testimoni. Va començar a observar ocells enllà per l'any 1980 a les maresmes del Baix Ter. Va ser responsable de l'Estació Ornitològica del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà des de 1996 fins a 2009. És membre del CR-SEO des de 2006. Gran aficionat a les aus aquàtiques, i molt especialment als limícols, intenta viatjar sempre que pot per conèixer noves espècies. Amb aquest motiu ha visitat França, Polònia, Alemanya, Noruega, Islàndia, Finlàndia, Portugal, la Xina i els Estats Units, a més de diverses localitats de la geografia ibèrica. Galícia i les illes Açores són destinacions recurrents en el seu calendari. Actualment treballa com a tècnic en monitoratge d'avifauna per al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
|
|
|
Berto Minobis (Figueres, 1972)
Empordanès de cor i de viva veu, va treballar com a educador ambiental al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà de 1993 a 1999, i avui continua vinculat professionalment a aquest espai com a cap del Centre de Recuperació de Fauna. La seva passió per sortir a caçar bolets fan d'ell un guia d'excepció als sectors muntanyencs de l'Empordà, que també recorre amb ull atent a qualsevol rastre de mamífer. Tot cercant els grans d'aquesta classe, com ara el llop i l'ós, ha visitat Finlàndia, Pòlonia i molts racons de la Península Ibèrica. També ha viatjat a Islàndia i el Senegal. Avesat a tractar de prop amb els rapinyaires ferits que arriben al Centre, tampoc no surt sense uns binocles per observar-los des de lluny.
|
|
|
Teresa Montràs (Roses, 1977)
Biòloga de formació i màster en biologia experimental per la Universitat de Barcelona amb un estudi sobre fenologia i utilització de l’hàbitat pels limícols migradors als Aiguamolls de l’Empordà. Descobreix la varietat avifaunística de l'Empordà, tan pròxima com fascinant, pels volts de l'any 1996. Ha fet recerca i seguiment ornitològic en diferents espais de Catalunya i ha col·laborat activament durant molts anys en els censos d’aus aquàtiques al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Ha treballat com a inspectora de platges per a l’Agència Catalana de l’Aigua i en el seguiment de diverses espècies nidificants al nord de Gal·les per a l'RSPB. D'entre els països que ha conegut, l'Índia li ha proporcionat els records més perdurables.
|
|
|
Àlex Ollé (Terrassa, 1977)
La seva inclinació ornitològica es desperta el 1992, a l'entorn de la serra de Sant Llorenç del Munt, on s'inicia en el seguiment d'ocells rupícoles. L'interès per la diversitat dels ambients palustres el fa emigrar de Terrassa cap a l'Empordà, on actualment treballa com a tècnic del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter. Ornitòleg actiu a la doble comarca empordanesa, ha fet seguiment de les poblacions de terrerola vulgar i corriol camanegre, però no desaprofita l'ocasió d'explorar, per damunt de la cota zero, els sectors muntanyencs de l'Albera i les Salines. En un afany constant d'ampliar l'experiència de camp, ha viatjat d'Egipte a les Illes Açores, del Senegal a Tailàndia, del Marroc a Polònia i arreu dels països centreeuropeus. Un cas vocacional. Com a editor del noticiari a Frontera, no escatima hores a l'hora d'analitzar i fer la selecció de les citacions rebudes.
|
|
|
Julio Pérez (Barcelona, 1971)
Atret per la natura des de petit, fascinat pels mítics documentals de Félix Rodríguez de la Fuente, no va ser fins al 1993 que van caure a les seves mans un vells prismàtics, d'aquells que, misteriosament, se solen trobar a moltes cases sense que se sàpiga ben bé per què. Ell els necessitava per anar a veure un niu de xoriguer amb pollets, en un edifici del seu barri: la Verneda. L’any 2000, seduït pel misteri irresistible que envoltava el picot garser petit, i amb l'ajut de José Luis Romero, es va embrancar en un incansable estudi sobre els picots a Catalunya i en altres indrets del món, recollit avui en imatges al web PicidPics. La seva relació amb l’Empordà és deguda a Xavier Gámez, que el va ensenyar a sentir una veritable devoció pels ocells d’aquest territori, i molt especialment al Baix Ter.
|
|
|
Albert Roca (Barcelona, 1971)
Ornitòleg aficionat des de 1984. Immune a la febre del "bimbo" des de la mateixa època, si bé amb algun moment de debilitat pels confins del Negev. No es va inclinar per la Biologia a causa d'una aversió congènita a les fórmules matemàtiques. Després d'un triple naufragi en altres disciplines universitàries, es va declarar objector de l'avorriment i va començar a escriure. Avui no canviaria la seva amistat amb les paraules per una bona relació amb les xifres. Admet que no hauria estat mala idea afegir uns binocles a l'equipatge abans d'emprendre la ruta ferroviària entre Pequín i Moscou. Pel mateix tipus de descuit va acabar observant Pagophila eburnea a ull nu en la solitud de les Illes Svalbard. Autor de diverses obres de narrativa i del llibre commemoratiu 25 anys de protecció als Aiguamolls de l'Empordà. Culpable del disseny i construcció web a Frontera.
|
|
|
Daniel Roca (Barcelona, 1975)
El seu interès per l'ornitologia arrenca de ben petit, quan voltar pels camps amb uns binocles encara semblava una activitat sospitosa. No del tot satisfet amb l'escassa bibliografia de l'època, va prospectar molts racons del Vallès que no ho havien estat prou, i en especial la conca del riu Mogent. Les troballes en distribució i fenologia d'algunes espècies que pogués fer aleshores potser encara es conserven manuscrites en alguna llibreta. Entusiasta de la imatge en moviment, ha editat diversos vídeos de temàtica ornitològica, sovint mirant de subratllar el component emocional de l'observació. No fa llistes, però si sent el desig d'anar a veure alguna cosa rara al nord de l'Àfrica o a l'Europa septentrional, factura el trípode i se n'hi va. De les seves òptiques, no se'n separa ni per esmorzar.
|
|
|
Martí Rodríguez (Vic, 1988)
Tot i ser propietari d'uns prismàtics des de 1998, l'afició a l'ornitologia se li dispara a partir d'una primera visita als Aiguamolls de l'Empordà el gener de 2000. Es va fer addicte a aquest espai natural des d'aleshores, i al Delta de l'Ebre més tard. Tots dos llocs han estat els seus principals àmbits d'aprenentatge. Alhora, es declara obsessionat per l'ornitologia local d'interior: la seva principal dèria és esbrinar l'estatus i la fenologia de totes les espècies a Osona, un interès que es tradueix en projectes com ara el web Els ocells d'Osona. Fins i tot de viatge a Finlàndia té present allò que aprèn a l'hora de localitzar cada espècie per tal d'aplicar-ne els resultats al seguiment que duu a terme a la seva comarca natal. Mentrestant, i gairebé sense adonar-se'n, ha començat a dedicar-se a la il·lustració naturalista de manera professional. Entre els seus treballs destaca la il·lustració del proper Atles dels Ocells de Catalunya a l'Hivern 2006-2009. Estudiant de biologia la resta del temps.
|
|
|
Fran Trabalon (Barcelona, 1972)
De nen seguia la sèrie El Hombre y la Tierra. Amb 15 anys va quedar impressionat quan veure el seu primer durbec al costat de casa, a Cànoves (Montseny), amb els populars prismàtics soviètics de l’època. Als 17 anys va fer el seu primer viatge, en autobús, cap a Bèlgica i Holanda, atret per les oques i l’Atlàntic. Amb el temps va anar visitant més i més països dels cinc continents, cercant ocells en la cada vegada més rara natura verge (i, malauradament, també en algunes depuradores i abocadors). Més enllà de l’observació, li interessa la dimensió humana del coneixement, en la línia d'allò que va dir Epicur: “Coneix la natura; només si la coneixes seràs feliç”. Després de formar-se com a tècnic forestal, es va instal·lar a Olot per treballar al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el 1993. És en aquesta comarca on ha realitzat la majoria d’estudis i seguiments de camp, especialment amb rapinyaires. Una de les coses que més li agraden és guiar la gent a observar ocells. Amb el temps s’ha anat convertint en un amant de la solitud i el silenci de moltes zones de la Garrotxa, però també gaudeix de les concentracions d’aus de l’Empordà, i li plau de poder aportar a aquest espai web les seves observacions.
|
|
|
Joan Ventura (Brunyola, 1979)
Tot i que l’interès per la fauna li ve de petit, comença a aficionar-se seriosament a l'ornitologia cap a l’any 1996. D'ençà que va participar en uns campaments de natura organitzats per l’IAEDEN, no ha deixat d'explorar la diversitat avifaunística empordanesa, en especial a l'entorn Aiguamolls de l'Empordà, on ha participat en diveros projectes de cens i seguiment. És anellador i soci de diverses associacions ornitològiques i ecologistes, amb les quals col·labora sovint en l'organització de jornades i sortides d'observació d'ocells. Actualment treballa al cos d'Agents Rurals a la comarca de l’Alt Empordà. |
Adrià Bellvert
Agnès Batlle
Agustí Curanta
Alba Casals
Alba Mir
Albert Cama
Albert González
Albert López
Albert Petit
Alberto Somoza
Aleix Comas
Aleix Montguillot
Àlex Lorente
Alfons Alier
Andrés García
Àngel Prat
Àngel Torrent
Àngels Pujolar
Anna Colomer
Anna Guday
Anna Homs
Anna Mallol
Anna Moreno
Anna Torné
Antonio Ariza
Antonio Ceballos
Antony Faure
Ariadna Gutiérrez
Ariana Seglar
Arnau Bonan
Arnau Broncca
Arnau Sargatal
Ashley Fisher
Aurélien Baron
Barbara Schmitt
Benjamin Allegrini
Benjamin Vollot
Bet Brunsó
Blanca Modolell
Bob Flood
Bruna Roma
Bruno Sommerhalder
Carles Barriocanal
Carles Ginès
Carles Llebaria
Carlos Álvarez
Carlos Ceballos
Carlos Palacín
Carlos Salvà
Carme Rotllan
Carmelo López
Carolina Garcia
Cecília Cano
Charlotte Tupin
Christopher Froom
Clara Lozano
Conxa Duran
Cristina Bonet
Cristina Sens
Dani Boronat
Dani Burgas
Dani López
Dani Valverde
Daniel Díaz
David Benítez
David Bosch
David Caballero
David Johnson |
David Perpiñán
David Staville
Edgar Rufo
Edu Hernández
Eduard Garriga
Eduard Marquès
Eikel Delgado
Elisabeht Blasco
Elisabet Nadal
Elisabet Tetas
Elvira Morilla
Emma Guinart
Emmanuel Roy
Enric Fontcuberta
Enric Muñoz
Enric Planas
Eric Durand
Erich Streich
Ernest Pous
Ester Busquets
Ester Calsina
Ester Trullols
Eugeni Güell
Eva Bravo
Eva Robleños
Eva Roramos
Eva Yus
Felip Pagès
Fermí Pons
Ferran López
Ferran Páramo
Francesc Dalmau
Francesc Lloret
François Legendre
Fred Veyrunes
Gabri de Jesús
Gabriela Danciu
Gemma González
Gemma Hurtado
Gemma Martí
Gemma Torres
Gerard Carbonell
Gerard Carrión
Gerard Gutiérrez
Gloria Rosas
Guillem Hontangas
Guillermo Rodríguez
Guy Delcroix
Helena Arbones
Helena Perxacs
Helena Rivera
Hubert Mas
Ian Enlander
Ignasi Batet
Iker Càrdaba
Imma López
Íngrid Barceló
Iolanda Marquès
Isabel Mas
Jana Càrdaba
Jaume Campderròs
Jaume Castellà
Jaume Gifre
Jaume Sabrià
Javi Mendoza
Jean G. Robillard
Jean Pierre Pompidour
Joan Arrizga
|
Joan Basí
Joan Bohigas
Joan Budó
Jean C. Tocabens
Joan Carles Gimisó
Joan Cobler
Joan Estrada
Joan Ferrer
Joan González
Joan Hontangas
Joan M. Vitoria
Joan Manubens
Joan Morales
Joan Peralta
Joan R. Sanz
Joan Sabaté
Joan Saña
Joaquim Camps
Joaquim Martínez
Jordi Bermejo
Jordi Cebrian
Jordi Cerdeira
Jordi Coderch
Jordi Comellas
Jordi Corona
Jordi Figueras
Jordi Homs
Jordi Jofre
Jordi López
Jordi Miquel
Jordi Prat
Jordi Prieto
Jordi Sargatal
Jordi Segales
Jordi Vives
Jorge García
José Ángel Lahoz
José Ardaiz
José Guerra
José Luis Copete
José Manuel González
Josep Barberà
Josep Bujons
Josep Costa
Josep Espigulé
Josep M. Dacosta
Josep M. Oliva
Josep Oller
Josep Ramoneda
Josep Rost
Josep Saña
Juan Bécares
Juan Bescós
Juan Manel Baqués
Juan Pedro
Juan Sagardia
Julián Carrera
Julien Piette
Kristen Johnson
Laia Escribà
Laura Font
Laura Llorach
Laura Pagès
Lluís Gustamante
Lluís Vila
Lorena Bajo
Luis J. Salaverri
Maguy Belia
|
Manel Barrios
Manolo García
Manuel Palacín
Mapi Carabus
Mar Batet
Marc Blasco
Marc Duquet
Marc Gabarra
Marc Gàlvez
Marc Illa
Marc Llobet
Marc Olivé
Marc Prades
Marc Puig
Marc Rovira
Marcel Gil
Marco García
Marga Rosés
Maria Cabau
María J. Larios
Maria Llover
Maria Pifarré
Marina Rodríguez
Marta Reixat
Marta Sancho
Marten Schmitz
Maurice Sabatier
Merçè Sànchez
Merçè Sànchez-Frou
Michael Lockwood
Miguel Rouco
Mike O’Neil
Miquel Ángel Lucena
Miquel Isern
Miquel Trull
Miquel Vall-llosera
Mireia Codina
Mireia Jiménez
Montse Fabregat
Montse Jofra
Montse Pascual
Montse Raurell
Montserrat Monegal
Nacho Castelao
Natàlia Sanchez
Nicole Kieffer
Nil Roig
Nuri Zubiri
Núria Pérez
Núria Ujaldon
Olga Mallofré
Olga Martí
Ona Salvà
Oriol Baena
Oriol Clarabuch
Oriol Sastre
Óscar Llama
Pablo Fernández
Pat Bros
Pau Garcia
Pedro Bescós
Pedro Curionisy
Pedro J. Menéndez
Pedro Plans
Pep Arcos
Pere Pastoret
Pere Serrano
Pierre André Crochet
|
Pierre Kieffer
Ponç Feliu
Quico Parés
Quim Aragonés
Quim Feliu
Quim Gubau
Quim Pou
Quim Vilagran
Quique Carballal
Rafael Larrodé
Rafael Vilà
Rafel Vila
Ramon Faura
Ramon Fortià
Ramon Vilardell
Raquel Pérez
Raúl Bastida
Raül Pérez
Ricard de la Barrera
Ricard Gutiérrez
Richard Gonzalez
Robert Manzano
Roger Jutglà
Romina Meson
Rosa Llinàs
Ruth García
S. Zajkova
Sala Sánchez
Salvador Oliu
Sandra Saura
Sandrine Trabouyer
Santi Mañosa
Santi Sunyer
Sara Sánchez
Sergi Bosch
Sergi Castillo
Sergi Fernández
Sergi Romero
Sergi Sales
Sílvia Gannau
Sílvia Guix
Stephen Cristopher
Stephen Menzie
Sylvain Maury
Toni Alonso
Toni Mampel
Travis Johnson
Vicent Esteller
Víctor Estrada
Vittorio Pedrocchi
Vony Burlet
Xavi Gámez
Xavier Birot
Xavier Gámez
Xavier Higueruela
Xavier Idígora
Xavier Juanola
Xesco Macià
Xevi Soler
|
|
|
|
mpordà, una terra que s'estén fins a les fronteres naturals del nordest de Catalunya, presenta una varietat d'ecosistemes única. Des dels ambients d'alta muntanya fins als estanys de voramar, passant pel bosc mediterrani, els conreus i els roquissars, la comarca reuneix una singular riguesa avifaunística.
