La Badia de Roses descriu un arc de 15 km de llargària entre el Cap Norfeu i la Punta Montgó, al sud dels abruptes penya-segats del Cap de Creus.

Comprèn llargues platges de sorra fina i poca profunditat. Aquestes són, de nord a sud: Roses, Santa Margarida, la Rovina, Empuriabrava, Aiguamolls de l’Empordà, Sant Pere Pescador, Sant Martí d’Empúries i l’Escala. La Muga i el Fluvià desemboquen a la badia i enriqueixen les seves aigües, si bé l'aportació de nutrients ha minvat en les darreres dècades degut a l'explotació agrícola del cabal dels rius.

Representa un refugi natural per a les aus en cas de temporals de mar, sobretot en dies de tramuntana, que sovint bufa a la zona amb ràfegues que superen els 100 km/h. La seva condició de recer natural davant de la climatologia adversa i la poca profunditat de les seves aigües, converteixen la badia en un enclau molt important per a la concentració d’aus marines, especialment a l’hivern.





Hivern
Ànec negre · Melanitta nigra
Baldriga balear · Puffinus mauretanicus
Baldriga mediterrània · Puffinus yelkouan
Bec de serra mitjà · Mergus serrator
Calàbria agulla · Gavia artica
Calàbria grossa · Gavia immer
Cabussó collnegre · Podiceps nigricollis
Gavina cendrosa · Larus canus

En pas
Calàbria petita · Gavia stellata